dimecres, 29 de desembre del 2010

Qui dies passa


Anys empeny… i aquí estem, altre cop a finals de Desembre empenyent un altre any... Realment hem anat passant molts dies i aquest 2010 ha costat d’empènyer! Com deia ara fa un any... no estava preparada per assumir un nou any!
Acomiadem el 2010. Se suposa que aquests són dies de reflexió, d’avaluar el global de l’any, de sospesar pros i contres i de fer llista de bons propòsits...
Potser demà ho faré... o passat, just quan s’acabi l’any i pensi que potser si puc canviar quelcom... Encara que no en tingui motius (ho sé, no els hauria de tenir...) deixo 2010 amb un sabor una mica amarg. Ara que puc mirar enrere amb una mica de perspectiva (poca, ho sé... no estic en la meva versió 3.0, però poc em falta...) me n’adono que la vida, com moltes altres coses (podríem parlar d’economia...) són cicles... anys que pugen, anys que baixen i anys que es mantenen en la línia de l’anterior... com una muntanya russa!
Deu ser que vaig començar 2010 amb moltes expectatives (mal fet Núria... mal fet...) i n’esperava massa d’ell. Malgrat això... no em puc queixar!
Un altre any amb molts quilòmetres a l’esquena (encara que sigui per tornar a casa serveixen,no?), dos nous països trepitjats, un carnaval a Colònia, unes Östern Ferien a la alemanya, el primer bateig virtual de Sabadell, dos casaments (un a Lübeck!), el primer aniversari del meu nebot (i jo hi vaig poder ser per veure’l!), una Oktoberfest (i aquesta de veritat!!!), però sobretot nou idioma (encara ens hi barallem!), moltes visites (un total de 25 personetes han mogut el cul fins a Frankfurt per venir a veure’m!), noves incorporacions a la meva vida (espero que algunes em durin molts anys!) i com sempre moltes rialles i anècdotes acumulades per a seguir explicant...
Si ho mires així no ha estat un tan mal 2010,no?
A hores d’ara no tinc cap mena d’expectativa ni de petició per a 2011, potser així tot el que em porti serà benvingut... i si jo també sóc cíclica... serà 2011 també el meu any de “recuperació”?
Us ho explico l’any que ve... ara... tanquem per VACANCES!

2 comentaris:

365 sonrisas ha dit...

Feliz año Nuria!!!!!!!! Un besazo

Unknown ha dit...

Acabod e descubrir tu blog! enhorabuena y veoq ue vives cerquita de Wiesbaden!:-) un besazo