dijous, 29 de juliol del 2010

Drets dels animals o debat identitari?



Per una cosa o per una altre tornem a ser notícia…
Jo me’n vaig assabentar perquè una amiga de Madrid em va enviar un missatge felicitant-me, i poc a poc el Facebook es va anar omplint de noves felicitacions. Curiós que per una vegada la gent estigui orgullosa dels catalans J
Ara ja he tingut una mica més de temps per pair la noticia i per llegir-ne les reaccions. Els pros i els contres, perquè de contres també n’hi ha… vulguem o no…
El que m’ha cridat més l’atenció, però, és com s’ha tractat la noticia a nivell internacional. Avui, fent una mica de recerca per diaris alemanys, he trobat que tots tenien com a mínim un llarg article sobre la prohibició dels toros a Catalunya i en general, tots tractaven aquest fet com una manifestació identitària. Com una rabieta per la retallada de l’Estatut. Va home va... que a vegades, encara que no ho creguin, no només pensem en la identitat! Tot i que consideri interessant que el que passi a Catalunya tingui tanta repercussió mediàtica em fa molta ràbia veure com traslladen la informació o com opinen lliurament quan se suposa que són mitjans objectius. Creieu realment que el Parlament ha aprovat la llei només per temes identitaris? I llavors Canàries que ho va prohibir al 1991 (fa casi 20 anys!!!) perquè coi ho va fer???
El que m’ha fet més gracia és sentir als del PP dient que ho portaran al Constitucional (que casi haurà d’ampliar plantilla per culpa de Catalunya, perquè entre una cosa i altre els hi dona una feinada...). Val la pena? Festa d’interès nacional... cal? Que la declarin festa d’interès regional si a Madrid volen seguir fent Sant Isidros o a Sevilla volen seguir torejant! Que s´hagi fet tota la vida no vol dir que s’hagi de seguir fent,no? Malgrat que segons molts jo sóc clàssica i conservadora (i potser tenen raó...) i ben és cert que els canvis em costen... potser ja va sent hora que toquem alguns dels pilars que sostenen moltes tonteries i canviem algunes cosetes. Voleu dir que no se li podria fer un cop d’ull a la constitució :P



dimecres, 21 de juliol del 2010

Plou


Sembla que ara cada Dimecres plou. Sobre quarts de nou el cel es va enfosquint poc a poc i es gira un aire… que diríem estúpid, d’aquells que fan que t’entrin coses als ulls i aquests s’humitegin.
Avui torna a ploure. Sec al llit amb la finestra oberta esperant que la olor a terra mullada i la frescor omplin la meva habitació.
Diuen que l’aigua renova, i crec que això el que necessito. Les visites d’aquests últims dies i un descobriment bloggero d’una vella coneguda que fins ara s’havia mantingut en l’anonimat m’han fet pensar molt...  i potser també això de fer anys!
Ha sigut un mes i mig intens, molt intens. No tenies temps de pensar, només actuaves, anaves, venies, feies i desfeies maletes i et deixaves portar. No tenies temps de pensar, per tant tot i esgotador ha estat fàcil... tan sols caminar... i anar fent.
Ja som a meitats d’estiu (i si parlem d’Alemanya alguns em diuen que ja a finals...) i crec que seguiré amb la tònica de deixar-me arrossegar per la calor, la gent, la inèrcia uns dies més... fins passat vacances. Després esperaré que la pluja torni a portar aires renovats i a mirar cap a on bufa el vent de la tempesta...
I aquest cap de setmana a casa! Torna a fer i desfer maleta!

Paga la pena!



Per que arribi el vespre, per agafar la bici, per anar a un parc, estirar la manta, obrir una ampolla de vi blanc, escoltar un concert mentres es fa fosc al costat una familia degusta un sopar al aire lliure amb el seu nounat, uns altres juguen a bádminton amb una pilota fluorescent, un grup d’amics celebra quelcom…
Gent desconeguda, anonimat, novetat, parlar, no entendre, intentat fer-te entendre…
Per tornar a agafar la bici a la fresca amb les turbulències del vi blanc...
Per aquestes petites coses… val la pena!