Algo se muere en el alma...

Cuando un amigo se va... y si son dos ya no te cuento!

Hace poco más de un año este par de pimpines aterrizaron en Barajas después de estar unos nueve meses viajando por Perú y Ecuador.
Hoy, entre las 5 y las 6, van a coger un avión hacia Buenos Aires, de momento, para no volver.
Es verdad que no te das cuenta de lo que tienes… hasta que lo pierdes! Bueno, o hasta que se aleja.
Estos días han sido raros, todo tenía un regustillo triste a despedida. Pero me prometí no entristecer y, más o menos, lo estoy consiguiendo.
Las cosas van a cambiar, por supuesto, pero espero que de una forma u otra sigamos teniendo contacto. Y encima, tengo una misión para ellos… y eso que ellos aún no la saben…
Van a ser como mi “Pepito grillo”. Domingo, en una de esas conversaciones de viajes y despedidas que llenaban últimamente nuestros ratos libre, estuvimos de acuerdo en que los buenos propósitos no nacen en año nuevo, o en Setiembre con el nuevo curso, si no que empiezan después de un viaje intenso, en el que ves y aprendes cosas nuevas y piensas: esto me lo quiero llevar a casa, como un souvenir más. Cuando vuelva voy a pasar más tiempo con mi familia, voy a hacer más artesanía, voy a hacer un voluntariado, voy a cocinar para mis amigos un “ceviche”, les voy a hacer un pase de fotos para que vean todo lo que yo he visto…
Y aquí estamos, que se nos vuelven a ir y nos hemos quedado sin ceviche, sin fotos, y sin teneros por aquí cada día!
Pero espero teneros allí, y que al leer vuestros mails o vuestro blog me ayudéis de alguna manera a salir de ese espiral que nos absorbe, llamado rutina, responsabilidades y compromisos. “- La rutina empieza, el problema es saber cuando – Pero incluso eso es cuestionable. ¿De verdad la rutina empieza en un momento determinado? ¿No ha estado ahí siempre?” . A ver si consigo cumplir alguno de mis buenos propósitos (entre ellos currarme los posts! Je je)

Bueno chicos, que la fuerza os acompañe, nosotros pensamos hacerlo!
Y si me porto bien, y cumplo mis buenos propósitos espero que me compenséis con unas clases práctica del buen viajero el verano que viene!

Mucha suerte, os mantendremos informados, y prometo seguir los pasos de mis maestros aderianos, que habéis dejado el nivel muy alto (el próximo paso es heredar una de vuestras llaves!!)

Declaración de Barcelona sobre participación juvenil

La participación juvenil es un concepto complejo. Es a través de ella que los jóvenes europeos se convierten en miembros activos, responsables y críticos en sus comunidades. Adquieren un sentido del compromiso y, a través del proceso de toma de decisiones, se sienten apoderados para poder transformar a mejor la sociedad en su conjunto. Desarrollan un sentido de la solidaridad y la unidad, construyen su personalidad y se vuelven más abiertos a las diferencias, con lo que se promueve el aprendizaje intercultural y la diversidad. Al trabajar juntos para sus propios intereses se vuelven sociales y organizados, y se refuerza su autoestima y su sentimiento de estar contribuyendo a una causa superior.

El papel de sus propias organizaciones es vital en este proceso, ya que deben ser fuentes de apoyo a través de las cuales se les proporcionen estímulos y motivaciones. Además deben ofrecer a los jóvenes un entorno positivo en el cual desarrollar sus ideas y generar iniciativas. A tratarse de puntos de encuentro, las organizaciones también han de funcionar como centros educativos, en los que se proporcione a sus miembros una formación que les ayude a desarrollar sus potenciales. Las organizaciones deben mantener esto en mente y tener siempre objetivos y metas claros. Deben funcionar de manera democrática y autogestionarse en la mayor medida posible. Han de ser flexibles y abiertas a las innovaciones, y combinar trabajo con placer siempre que sea posible. Deben tener la capacidad de autopromocionarse y de promocionar sus actividades y siempre deben estar abiertas a nuevos miembros.

Para promover la participación juvenil, las organizaciones deben contar con el apoyo político, moral y/o económico de los gobiernos, comunidades y medios de comunicación. Hasta cierto punto deben ser también capaces de autofinanciarse. No sólo eso, sino que las organizaciones también deben cooperar con la comunidad y las partes implicadas relevantes. Con la finalidad de compartir experiencias y conocimientos, deben establecer redes locales, nacionales e internacionales y también colaboraciones que puedan dar como resultado futuros proyectos.

La participación juvenil y el trabajo con jóvenes están a menudo ligados al voluntariado. Para que éste pueda incrementarse, debe ser oficialmente reconocido a nivel local, nacional e internacional, y asimismo debe estarlo la formación del voluntariado. Esto permitirá a los voluntarios realizar su trabajo con mayor eficiencia.

Este es uno de los principales motivos por los que he empezado a ser "Algo Diferente"

L'Empordanet

“El contrast que ofereix des d’aquest lloc –el mar de la platja i les illes Medes; les muntanyes erosionades del massís del Montgrí, el verd fort dels arbres de fulla perenne, suros i pins, dels contraforts de les Gavarres i la plana de cultiu, amb la botànica de l’últim curs del Ter que li serveix de marc, tot això formant una gran cassola de forma molt viva, crea un conjunt d’una gran bellesa. És un espai que té, a nord, a més a més, una fuga insospitada: la visió del Canigó i el Pirineu –visió que en dies clars, a l’hivern, amb el Canigó glaçat com un diamant, ofereix una fascinació inoblidable.” Josep Pla

"Només els que s’endinsen pels camins i caminets, que com una teranyina s’extenen per tot l’Empordanet, poden comprendre les característiques d’un territori beneïts pels Déus." Rosa Regàs

Avui, he passat el dia a l'Empordanet, feia temps que no hi passejava, i ho trobava a faltar!

És un lloc fantàstic per perdre's i no voler trobar-se. Us convido a tots a fer-ho.

Fins i tot l'hi han dedicat una cançó, aquí us la deixo:

No rieu massa... que ja sé que eren moooolt joves en aquella època!

Dia de les DMGiLqTC

Avui és el dia de les Dones Molt Guapes i Llestes Que T'hi Cagues. Recorda viure amb aquest lema: La vida NO hauria de ser un viatge a la tomba amb la intenció d'arribar-hi segura, en un cos atractiu i ben conservat, sinó més aviat per arribar-hi patinant de costat amb una presa de xocolata en una mà i una copa de vi a l’altra, feta pols i cridant: 'Uaaal·la, quin viatge!!'

Ahir em va arribar aquest correu d'una dona DMGiLqTC i el vaig reenviar a moltes de les dones DMGiLqTC que conec, però n'hi ha tantes que em va ser impossible enviar-lo a totes!
Per exemple, em vaig oblidar d’enviar-ho a una ex-companya d’edifici laboral, que es va jubilar fa molt poquet i que crec que és un símbol de les dones DMGiLqTC, té una energia que no te l’acabes i desprèn un “positivisme” que fa que esbossis sempre un somriure encara que en aquell moment creguis que no tens motius per fer-ho. Jo de gran vull ser com ella!
Vaja, de gran ara, així que amb el vostre permís, tot i que no vagi de camí a la tomba perquè espero que això em quedi moooolt lluny encara, vaig a comprar uns patins, vi i xocolata per començar a fer aquest viatge cridant “Uaaaaaal·la” a partir d’aquest moment.

Economia domèstica

Conversa a 3 via e-mail:

"Aquesta nit passem comptes i veurem com estan les coses.
Però de fet no és deure. Seria deure si fixessim un tant al mes i qui no ho aporti ho deu. I si una ho ha de posar per l'altre, doncs l'altre li deu a la una. Peeeeero no ho tenim muntat així.Ho tenim muntat de manera que al compte hi ha un saldo X i aquest saldo X = A + B + C,on A, B i C és el saldo individual de cadascú, que pot ser positiu o negatiu (millor que sigui positiu).
Per tant, ningú deu res a ningú, sino que una persona pot tindre un saldo negatiu. Podriem començar a aplicar comissions per descobert, com fan els bancs JAJAJAJAJAJA
He fotut un rotllo, i crec que ja ho he dit més d'una vegada, però és perquè vull que quedi clar que el compte NO ÉS UN BOTE, no és que a cadascú li toqui el saldo dividit entre 3, sino que cadascú hi té una mena de saldo personal."

"Ok, però el tenim buit i jo encara no he posat ni un duro"

"Però el compte no és ni serà mai un BOTE, perquè si ho fos, no podriem permetre comprar bitllets d'avió des d'aquest compte, ni anar a l'IKEA i fer un únic pagament quan hi havia coses personals meves i coses personals teves també. Cadascú haurà de pagar el que és seu, i això és el que es té en compte quan es passen comptes. Si no, hauriem de ser moooolt estrictes amb el que es paga des d'aquest compte.És per això que encara que totes posem un tant més o menys constant, hem de passar comptes de forma regular de totes maneres."

"Ja, però si posem un tant fixe al mes evitem aquestes descompensacions"

"Jo ja hi poso un tant mensual (uns ... - .... leurus, depen de com em pica), però això no treu que haguem de passar comptes, perquè no és un bote, i per tant no tot el que es paga és a dividir entre 3.
Si una té un saldo negatiu és evident que l'altre ha de tindre un saldo molt positiu, per compensar. No m'ho deus, el saldo positiu és meu integrament... ara, tot i que NO m'ho deguis, això no treu que em puguis fer anar malament... perquè el saldo extra que tinc en aquest compte el podria tindre en un fons d'inversió que em dongui un rendiment (que no és el cas, perquè no estem parlant de cents de mils de leurus, era només un exemple)."

"Si és que al final estem dient exactament el mateix!
Regularitat, evidentment. Aquesta regularitat passa per uns .... € al mes. Però clar, si un mes he fet moltes compres personals des del compte del pis, hauré de saltar-me la regularitat per la torera i posar-hi més diners dels establerts, perquè haig de cobrir el que he comprat des d'allà.Bàsicament aqui radica la irregularitat."

Ok, ok...
Aquesta nit entre la crema de carbassa i el lluç a la planxa (a casa fem dieta...) toca passar comptes!

Núria, s'ha acabat viure de gorra! I que quedi claret que no és un "bote"

No podem ser originals

"Els millors moments de la lectura (o el teatre, o el cinema) són aquells en què et trobes amb alguna cosa - un pensament, una sensació, una manera de veure les coses - que fins aleshores pensaves que era íntimament personal, que només era teva. I ara ho trobes plasmat per algú altre, una persona que ni tan sols coneixes, o que fa temps que és morta, fins i tot. I és com si hagués sortit una mà i hagués agafat la teva"

Alan Bennett

Llàstima que a les sales de teatre i de cinema, quan això passa, estiguis a les fosques, i no puguis veure quants altres com tu s'han posat vermells, o han assentit amb el cap, o se'ls hi ha il·luminat la mirada i han pensat... així no sóc l'únic?

No, no som els únics, sovint el del costat és força semblant... el que passa és que a tots dos us fa vergonya reconèixer-ho i us fa vergonya parlar-ne, però en el fons us assembleu, i si en parléssiu ho sabrieu.

Perquè en el fons...tots som boletes d'un màteix atom...que busquem forats!

Un any més

Si, avui m'han dit que em quedo un any més!

Amb tot el que això suposa...
Muntar una fira, veure com ens convertim en un espai pel gust, jornades, formacions, reunions, pressupostos, subvencions, estudis per a tot, etc.

Però espero que també més Moles, més camagrocs, algun dia la cachimba, teatres, concerts, vies ferrates, etc. però especialment molts somriures en hores de feina, bé somriures, rialles directament perquè estem com una cabra i perquè si no et prens les coses amb humor...
Ja sé que no s'ha de parlar de feina, però amb els temps que còrren...

M'haureu d'aguantar una temporadeta més... ja us en arrepentireu!
I "lo prometido és deuda", això us passa per parlar!

Si és que com el Vallès...