"Els millors moments de la lectura (o el teatre, o el cinema) són aquells en què et trobes amb alguna cosa - un pensament, una sensació, una manera de veure les coses - que fins aleshores pensaves que era íntimament personal, que només era teva. I ara ho trobes plasmat per algú altre, una persona que ni tan sols coneixes, o que fa temps que és morta, fins i tot. I és com si hagués sortit una mà i hagués agafat la teva"
Alan Bennett
Llàstima que a les sales de teatre i de cinema, quan això passa, estiguis a les fosques, i no puguis veure quants altres com tu s'han posat vermells, o han assentit amb el cap, o se'ls hi ha il·luminat la mirada i han pensat... així no sóc l'únic?
No, no som els únics, sovint el del costat és força semblant... el que passa és que a tots dos us fa vergonya reconèixer-ho i us fa vergonya parlar-ne, però en el fons us assembleu, i si en parléssiu ho sabrieu.
Perquè en el fons...tots som boletes d'un màteix atom...que busquem forats!
1 comentari:
i aquesta coincidència, senyoreta, ens la brinda l'art. Perquè tot està dit i inventat. Només cal saber-ho trobar.
Per cert, Ok pel Raiumundo. El Sardinas aquest un és heavy guitarrero,tot un personatge, palabrita. El vaig veure fent de teloner de l'Steve Vai al Razz
Publica un comentari a l'entrada