El temps passa i no me n’adono…
Ja ha passat un mes i encara no he escrit res al blog... així no anem bé, no superaré les “30ipoques” entrades dels anys anteriors!
Diumenge, al passar per davant d’una llibreria vaig veure un llibre que es titulava… segle XXI, la primera dècada !
Oh Déu meu !!! Ja han passat 10 anys d’aquell cap d’any quan semblava que s’havia d’acabar el món i nosaltres just teníem els 18 acabats de fer i només pensàvem poc que es podia acabar, que nosaltres just ens fèiem grans i ens l’havíem de menjar el món!
I si... ja han passat 10 anys!
Com veieu el món segueix aquí, no me l’he menjat i per sort no he aconseguit que ell em devori. Hem anat sobrevivint tant bé com hem pogut.
Em va fer gràcia, l’altre dia em van dir que mai no em devoraria, que no m’ofegaria, que sóc una “buscavides”... supervivent per naturalesa... deuen tenir raó!
I com ja indicava en el meu últim post, durant el 2010 he après molt sobre supervivència i nadar amb “flotador”, però ja va sent hora de passar del flotador als “manguitos” i intentar aprendre a nedar soleta.
No sé si hauria de tenir expectatives per a 2011... però les tinc!
I en eso estoy... “cogiendo el ritmo”.. aprenent la coreografia per començar bé el Febrer, el 2011 i la nova dècada!
