Cinema a la fresca

Ahir, per fi, em vaig treure l’antull d’anar un dia a Barcelona, al cinema a la fresca que fan al Castell de Montjuïc.
Mira que em va costar d’anar-hi perquè mobilitzar a la gent no vegis el que costa!!
Tothom et diu que si que si, que quina bona idea, que que guay, però a l’hora de la veritat tot es queda en “aigua de borratges” (traducció que dóna el traductor de la gene de l’expressió castellana “agua de borrajas”). En resum, que aprofito per fotre bronca a tots aquells que diuen que hem de fer coses, hem de sortir més, hem d’instaurar els “Dijous de canyitas o xikiteo” i després se’ls perd el rastre!
Per sort vaig trobar una ànima caritativa que es va compadir de mi i de les meves ganes de fer coses i em va dir que m’acompanyava (ai Laureta... que faria jo a Sabadell sense tu...)
Volíem sortir més aviat, però com que la nena aquesta és una mica perra se’ns va fer tard i quan vam arribar ja no quedaven masses forats on posar l’ou i ja s’acabava el concert (vam poder escoltar la última cançó i tenia pinta d’estar molt bé!!!).
Hi vam anar en moto, per fer-ne via, i la veritat és que és molt xulo anar en moto per Montjuïc amb la fresqueta del parc i les vistes que es tenen per la ciutat! L’únic inconvenient és pujar i baixar de la moto. Al baixar ens vam fotre un bon cop de casco amb els pobres que aparcaven al costat... ja és trist tenir accidents quan ja estàs parat!
Realment recomano l’experiència a tots aquells apalancats. L’entorn és molt maco (el fossar del Castell il·luminat de nit em va agradar moltíssim!) i val la pena. Això si, aneu ben abrigats (que jo vaig acabar feta un cuc amb la tovallola!), i si podeu llogueu la gandula o porteu quelcom per recolzar l’esquena perquè hi ha moments que no saps com col·locar-te. I us recomano que hi aneu doreta per agafar lloc, i per poder fer un bon sopar al capvespre o aprofitant la llum de la lluna (nosaltres vam tenir lluna plena!!!). La cosa és anar de pic-nic, portar els tuppers, les cerveses o fins i tot una ampolla d’un bon vinet... nosaltres perquè érem inexpertes però ja us dic ara que no em tornarà a passar, l’any que ve ho farem com Déu mana!
I des d’aquí us animo a sortir de l’ou i a aprofitar les nits d’estiu, encara que hagin de ser a la ciutat! I compteu amb mi per a qualsevol proposta, que ja per fi he sortit de la closca.

Soy una cotilla

En serio!
Esto mío no tiene remedio!

He descubierto que me puedo pasar largos ratos leyendo blogs de los demás (será que estoy haciendo benchmarking y copiando ideas?? J eje je)

Todo ha venido a raíz de consultar algunas webs de la gente que conocí en el Pulgas Mix de la semana pasada… muchas han resultado no ser webs, sino blogs o fotologs de los diseñadores que como no hay pasta para webs cuelgan allí sus diseños, sus dibujos, sus bocetos, pero también sus ideas, sus proyectos, sus inicios, sus dificultades y claro, los contactos de sus compañeros.
Saltando de unos a otros he descubierto mil y un blogs que ya estan entre mis favoritos, los iré soltando poco a poco, para compartirlos, y hoy empiezo con este:
http://bunquer.com/blog/

Es de una malagueña (mi experiencia me ha demostrado que las malagueñas son gente muy creativa y muy cercana, y el blog de esta diseñadora malagueña me “ha caído muy bien”).
Me han gustado mucho sus dibujos y he cambiado mi fondo de pantalla del niño disfrazado de pingüino (que no se piense el autor que es nada personal…) por las sirenas de Mar.
Espero que os guste tanto como a mi.

Me encantaría tener el talento que tiene esta gente, pero va a ser que no.
Aún así he aprovechado esta dosis de diseño para dar un poco de color a mi blog y para ver si me lanzo a hacer algo (que tengo las camisetas viejas que le hice guardar a mi madre por allí guardadas!!)
Seguiremos informando.

Bienvenidos a la República Independiente de mi casa!

Siiii!
Este fin de semana inauguro “Hostal la Luna”, un hostal singular situado a 10 minutos a pie del centro de Terrassa.
El hostal dispone de dos habitaciones con cama doble (una a compartir conmigo y la otra disponible cuando mi compi no esté en casa!!!), un colchón acoplable al suelo de cualquier rincón de mi pisito, y un plegatín a acoplar al comedor o a alguna de las habitaciones según vuestras preferencias!
En caso de necesidad hay dos sofás que destacan por su comodidad y su capacidad de acoplar-se al cuerpo de quien en ellos se sienta!
La parte de restauración está aún un poco por desarrollar, pero los desayunos están asegurados y alguna comida o cena se puede improvisar (hay que degustar las maravillosas hamburguesas de espinacas y queso!).
Disponemos de una gata que es l’alegría de la casa!

La actividad de alojamiento se puede complementar con visitas guiadas a la ciudad, a Barcelona o si hace falta nos podemos desplazar hasta Girona o la Costa Brava, donde también disponemos de alojamiento en caso de necesidad.

Lo dicho, quedan ustedes invitados, previo aviso vaya a ser que se me acumule la faena!
Este post va especialmente dedicado a madrileños / madrileñas, salmantinos, vallisoletanas, malagueñas, cordobesas, leoneses y en general de ande quieran!
Y también para aquellos mas cercanos a quien les de pereza volver a casa después de cualquier evento!
Ya saben ande pueden hacer las reservas!

P.D: Espero recibir las primeras opiniones la semana que viene, seguiremos informando!

Els estius ja no són el que eren...

Ahir, tot sopant parlaven a les noticies del Tour...
I jo vaig saltar, tota sorpresa... ja ha començat el tour?
“Pos no fa dies” em van contestar...

Jupetes, els estius ja no són el que eren! Jo abans era conscient que era estiu perquè feien el tour, veia el “De Vacances”, cantaves la cançó de l’estiu de TV3 (“No el pots deixar escapar és el teu estiu”, “Canya a l’estiu, beu salta riu... i munta-t’ho bé”. Aquest any no la identifico com a cançó de l’estiu... si no com a cançó del programa de la Mascó...). I ara, no sé perquè... moltes d’aquestes coses em passen desapercebudes...
“Ens estem fent grans”, em van posar com a excusa. Jo crec que són els 2 estius fora els que em van fer perdre els bons hàbits i canviar els informatius vespre i el de Vacances pel Gabilondo i les sèries de 4!

Doncs no em vull fer gran, no vull perdre alguns dels bons hàbits (bé, podeu treure l’adjectiu de bons, deixem-ho en hàbits si més no), vull tornar a tenir aquella sensació d’estiu.

Deu ser la calor, l’aproximació de les vacances, o ves a saber que m’ha passat que m’han pujat els nivells de melancolia estúpida i records puntuals.
Decidit, aquest cap de setmana me’n vaig a Calonge, que és l’antídot ideal! Símbol estrella dels meus estius, aviam si recuperem els bons hàbits i el solet em recarrega les piles.
A més... m’han dit que es Festa Major!

Apa, un regalet:
http://es.youtube.com/watch?v=zHDq2Yr0cDY
Que l’altre dia vaig anar a veure al Pep Sala i encara em va pujar més el nivell de melancolia d’aquells temps... aix!