Ahir, tot sopant parlaven a les noticies del Tour...
I jo vaig saltar, tota sorpresa... ja ha començat el tour?
“Pos no fa dies” em van contestar...
Jupetes, els estius ja no són el que eren! Jo abans era conscient que era estiu perquè feien el tour, veia el “De Vacances”, cantaves la cançó de l’estiu de TV3 (“No el pots deixar escapar és el teu estiu”, “Canya a l’estiu, beu salta riu... i munta-t’ho bé”. Aquest any no la identifico com a cançó de l’estiu... si no com a cançó del programa de la Mascó...). I ara, no sé perquè... moltes d’aquestes coses em passen desapercebudes...
“Ens estem fent grans”, em van posar com a excusa. Jo crec que són els 2 estius fora els que em van fer perdre els bons hàbits i canviar els informatius vespre i el de Vacances pel Gabilondo i les sèries de 4!
Doncs no em vull fer gran, no vull perdre alguns dels bons hàbits (bé, podeu treure l’adjectiu de bons, deixem-ho en hàbits si més no), vull tornar a tenir aquella sensació d’estiu.
Deu ser la calor, l’aproximació de les vacances, o ves a saber que m’ha passat que m’han pujat els nivells de melancolia estúpida i records puntuals.
Decidit, aquest cap de setmana me’n vaig a Calonge, que és l’antídot ideal! Símbol estrella dels meus estius, aviam si recuperem els bons hàbits i el solet em recarrega les piles.
A més... m’han dit que es Festa Major!
Apa, un regalet:
http://es.youtube.com/watch?v=zHDq2Yr0cDY
Que l’altre dia vaig anar a veure al Pep Sala i encara em va pujar més el nivell de melancolia d’aquells temps... aix!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada