Cinema a la fresca

Ahir, per fi, em vaig treure l’antull d’anar un dia a Barcelona, al cinema a la fresca que fan al Castell de Montjuïc.
Mira que em va costar d’anar-hi perquè mobilitzar a la gent no vegis el que costa!!
Tothom et diu que si que si, que quina bona idea, que que guay, però a l’hora de la veritat tot es queda en “aigua de borratges” (traducció que dóna el traductor de la gene de l’expressió castellana “agua de borrajas”). En resum, que aprofito per fotre bronca a tots aquells que diuen que hem de fer coses, hem de sortir més, hem d’instaurar els “Dijous de canyitas o xikiteo” i després se’ls perd el rastre!
Per sort vaig trobar una ànima caritativa que es va compadir de mi i de les meves ganes de fer coses i em va dir que m’acompanyava (ai Laureta... que faria jo a Sabadell sense tu...)
Volíem sortir més aviat, però com que la nena aquesta és una mica perra se’ns va fer tard i quan vam arribar ja no quedaven masses forats on posar l’ou i ja s’acabava el concert (vam poder escoltar la última cançó i tenia pinta d’estar molt bé!!!).
Hi vam anar en moto, per fer-ne via, i la veritat és que és molt xulo anar en moto per Montjuïc amb la fresqueta del parc i les vistes que es tenen per la ciutat! L’únic inconvenient és pujar i baixar de la moto. Al baixar ens vam fotre un bon cop de casco amb els pobres que aparcaven al costat... ja és trist tenir accidents quan ja estàs parat!
Realment recomano l’experiència a tots aquells apalancats. L’entorn és molt maco (el fossar del Castell il·luminat de nit em va agradar moltíssim!) i val la pena. Això si, aneu ben abrigats (que jo vaig acabar feta un cuc amb la tovallola!), i si podeu llogueu la gandula o porteu quelcom per recolzar l’esquena perquè hi ha moments que no saps com col·locar-te. I us recomano que hi aneu doreta per agafar lloc, i per poder fer un bon sopar al capvespre o aprofitant la llum de la lluna (nosaltres vam tenir lluna plena!!!). La cosa és anar de pic-nic, portar els tuppers, les cerveses o fins i tot una ampolla d’un bon vinet... nosaltres perquè érem inexpertes però ja us dic ara que no em tornarà a passar, l’any que ve ho farem com Déu mana!
I des d’aquí us animo a sortir de l’ou i a aprofitar les nits d’estiu, encara que hagin de ser a la ciutat! I compteu amb mi per a qualsevol proposta, que ja per fi he sortit de la closca.