Integració

L’altre dia em va preguntar un marroquí a Brussel·les... que entenia jo per integració.
Buf, bonita pregunta... me alegra que me hagas esa pregunta...
Els que estaven amb mi van callar i van esperar la meva resposta i jo no sabia cap a on tirar...
Que enteneu vosaltres per integració?
Segons el Diccionari d’Estudis Catalans (i coincideix amb la RAE per aquells més perepunyetes)
Una comunitat, incorporar en el seu si (una persona o una col·lectivitat)
La definició és molt fàcil, però la realitat...
Com t’incorpores així de fàcilment?
Primer de tot amb molt de respecte (aquí entraríem en un altre gran debat sobre si el respecte és cap a la persona o cap al que pensa la persona... però això ja són figues d’un altre paner...) i després...empassant-se molt l’orgull.
Jo crec que realment per integrar-te en algun lloc has de deixar enrere molts prejudicis i ser molt conscient que vius en una realitat diferent i que aquí, les coses són diferents.
Tot allò que en el racó de món on vas néixer vas dir que mai no faries canvia quan ets lluny, doncs aquí les coses es veuen diferents.
Això no vol dir deixar unes coses per prendre totes les que venen de nou, sinó mantenir aquelles que t’agraden i que et fan ser el que ets, agafant aquelles que t’agraden i et poden fer millor i fent coses, que...que voleu que us diguin...no són tan dolentes un cop les fas! Fins i tot poden ser divertides!

I tota la parrafada per introduir la foto! Ja ja

Si, os dije que si me dejaba hacerla la pondría, así que aquí la tenéis...pa que veáis que en el fondo integrar-se en un colectivo no és tan xungo…
Y tenia que decirlo… Podemos! Ja ja ja

LA MOTO

El de hoy va dedicado a las iluminadas, que como a mi... nos dio por estudiar “turismo”… angelitos…
Es que mirad lo que he descubierto hoy:
http://www.turismeopcio.com/
Nosotras fuimos idiotas!!!
En nuestra época no existía esta súper web que te vende la moto y aún así caímos como moscas!!!
Si es que leo las salidas profesionales y es como si reviviera el primer día de clase…lo que yo os diga… angelitos…
Y luego, cuando terminas, tienes tantas opciones que no sabes “p’ande” tirar, y encima tienes a la gente de tu alrededor preguntando… “y tu… que eres?” Pues mira, soy idiota, si quieres que te lo resuma!
“Bueno, pero vas a viajar mucho, no?”… Pues mira tu, viajar viajo, pero no por los estudios si no por inquietudes personales y por que tengo un morro…
Aún así, me puedo considerar afortunada. A pesar de los estreses de los primeros dos años, al final parece que he conseguido hacer algo que me gusta. Como dirían ahora muchos “que no estamos tan mal!!!”
El post de hoy lo dedico a todos aquellos que han hecho parte del camino conmigo, ya sea estudiando, o en una beca en la que aprendimos realmente que quiere decir la profesión “Responsable de promoció turística de instituciones públicas”, ja ja ja.

I com que aquest matí no he pogut anar a menjar xocolata a Barcelona perquè m’estaven treien sang (sí! Justament a les 8!!!) aprofito per unir-me ara a la celebració del Basses: “Bon dia, són les 8”

Bipolar

Ahir em vaig sentir com un dels grups de rock català, de mi “epoca moza”, a qui jutjaven per cantar en castellà.
“Si ho fan és per arribar a més públic” deia tothom, i els miraven malament.
Que té realment de dolent parlar en castellà, si et surt així?
Potser els hi feia il·lusió, potser tenien un pare extremeny a qui li volien dedicar una cançó o un bon amic a qui li volien fer arribar un missatge.
O potser, simplement, eren bilingües... perquè encara que pugui ser una espècie estranya... realment existeix. Jo, de fet, m’hi considero.
Sí. A casa parlo català, i a la feina, però amb part de la família parlo castellà, així com amb molts dels meus amics. I realment no em costa, tant me fa.
Així que, tot i que sé que rebré queixes de totes bandes, perquè em diran que “esto no és ni xixa ni limoná”, he decidit fer un blog bilingüe, o trilingüe (i si em llenço... escric en alemany!!!)
Probablement predomini el català, doncs perquè negar-ho... és la meva llengua materna i m’agrada molt, moltíssim (algú em pot dir una paraula més maca que xiuxiueig??), però segons el tema, el dia, i la inspiració escriuré en el que surti.
La Carulla m’està donant la raó… passar una temporada a Madrid et fa tornar més catalanista!!
Lo siento, yo soy así…

Inauguració

Bé... com veieu no ha calgut “axuxar-me” massa per fer-me caure...
Com moltes altres coses tot es provar-ho... així que aquí estic, ara que he aconseguit tenir una mica de temps!
Perquè jo em pregunto... amb tot el que aprens a l’escola... perquè no fan una classe de la gestió del temps?
A molts ens aniria de coña!
I més des de que van inventar això del intenné que un cop hi entres no hi ha manera de sortir-ne!!! El que jo digui...això es una secta!

Al que anava, que tot es probar-ho, però que a mi em feia una mica de por això de “saltar a la gran pantalla”, però que collons, en el fons tots som “matèria opinable”, així que, a partir d’ara començaré a opinar en veu alta, per a que... igual que es fa amb el riure... rigueu amb mi... o de mi.