Raise your voice

Ho sé, vaig tard, però estic mandrosa… dues setmanes després em decideixo a escriure quelcom de les vacances…
Aquest any han sigut estranyes, curtes i properes… el més lluny que hem anat a estat Àustria. Un destí proper però un gran retrobament!
I un nou descobriment… entre altres coses en el parell de dies que vaig ser allà vaig descobrir la ciutat de Linz (moooolt passada per aigua) i el seu Ars Electronica Center, en podríem dir un museu de la ciència o un museu del futur (tant futur que fa una mica de por veure les coses que expliquen). Podria passar hores explicant les diferents exposicions, però no val la pena, us deixo el link i us recomano una visita a Linz i en general a Àustria... un paisatge espectacular!
Així que només parlaré una miqueta de una de les exposicions temporals: “Raise your voice”
“Aixeca la veu” és una expressió utilitzada per dir parla alt i clar i per prendre acció contra les desigualtats globals i els “diables” socials. Per això el nom d’aquesta exposició, perquè també vol alçar la veu.
“Els artistes en aquesta exposició volen, a partir dels seus treballs, renyar a l’espectador i crear vincles entre actes i xifres abstractes i els actes i circumstancies de la nostra vida quotidiana. D’aquesta manera se’ns mostren, per exemple, formes d’aprofitar de forma creativa els recursos que ja no s’aprofiten o declaracions d’intencions per aconseguir la participació activa de la gent dites amb paraules molt clares per fer que aquestes intencions ressonin i tothom les escolti”.
Hi havia un projecte de vaixell fet amb totes les ampolles de plàstic trobades en el mar, una exposició de fotos preses en supermercats mostrant la quantitat d’envasos que es generen cada dia per omplir la nevera, una exposició de còmics amb crítiques diverses, però una iniciativa que vaig trobar súper curiosa varen ser els “Complaints Choirs”, una iniciativa que va començar l’any 2005 per iniciativa de dos finlandesos.
Si busqueu a la web en trobareu varis i si busqueu per youtube segurament veureu altres exemples, jo aquí us en deixo un. Algú s’anima? Sóc boníssima amb les queixes però fatal cantant... jo poso la lletra :P

Dresden

Aquest cap de setmana, com aquell qui no vol la cosa, ens hem plantat a Dresden.

Tot va néixer a Berlin, quan emocionats per el CSD que convida va a prendre algunes cervesetes de més vam dir... la pròxima a Dresden.. . i així ho vam fer mes i mig més tard!

Dresden m’ha enamorat! No és Berlin, però també respira història i aquest esperit alternatiu, tant “ossi” que en diuen aquí (ossi és una forma popular o en alguns casos despectiva amb la que anomenen tot el que ve de la DDR, l’alemanya de l’est o ost Deustchland, d’aquí el terme “ossi”)

L’Altstadt és un monument a l’aire lliure. Tot i el bombardeig que va viure la ciutat l’any 1945 (un dels més cruels i més directes contra la població civil, doncs es va produir 12 setmanes abans que l’alemanya nazi perdés la guerra), encara queden en peu molts edificis de l’època en que Dresden va ser residencia de la reialesa... castells, palaus, i edificis esplendorosos ara negres després d’haver sobreviscut a dues guerres s’alcen a una banda del riu. L’edifici més important és la Frauenkirche. Aquest no va aguantar en peu, va quedar totalment destrossat i durant 40 anys es va deixar així, en ruïnes com a record del que va passar. Amb la caiguda del mur, els ciutadans de Dresden va decidir reconstruir-la, cosa que es va aconseguir en un temps record amb les donacions de ciutadans de tot el món.

La Neustadt és encara una ciutat bastant comunista. Edificis vells i tots iguals, ara ocupats per molta gent jove. I molt ambient bohemi. Suposo que com altres ciutats de la DDR (Berlin o Leipzig) segueix sent una ciutat barata per l’estàndard alemany. Hi ha molta gent més bohèmia, artistes, bars, restaurants i molts petits racons genials! Tot i que el Kunstpasage ja és com un atractiu turístic més jo en recomano la seva visita, és un racó bastant peculiar!

Però això no és tot. La ciutat té un parc força grandet  (Grosser Garten) que val la pena veure, però la seva millor zona verda és la vora de l’Elba (ElbeRadWeg), condicionada per fer un maravellós passeig en bici, doncs tot és planer, verdet i trobes alguns biergarten pel camí que conviden a fer una cerveseta o un vinet! Nosaltres, sense voler ens vam colar en una festa privada... glups!

I demà començo vacances... Austria i més Alemanya... això suposa nous posts :P

Schönen Urlaub meine Liebe!

Cine en alemán

Ir al cine en Alemania tiene su miga.
No todas las salas son así, ni mucho menos, pero las pocas en las que he estado suelen ser pequeñas y terriblemente enmoquetadas.
Ir al cine en Frankfurt tiene su miga.
Es caro no… lo siguiente! El precio medio son unos 8 – 9 euros (digo medio, véase entre semana, si intentas ir en fin de semana ya ni te cuento!). El día del espectador suelen ser entre 6 y 7 € (pero no todos los cines se apuntan al carro… los que se consideran de “cine independiente” lo son hasta para eso). Y ni se te ocurra pensar en comprar bebida o palomitas. La ruina!
Pero ayer ya tenía mucho mono de cine. Yo que me había aficionado en Sabadell a ir a menudo porque era barato y lo tenía a tiro de piedra de casa…

Nos animamos a probar los cines de la Berger… toda una experiencia!
1. Son de los independientes, nada de día del espectador, total, una pasta!
2. Qué hacemos? A mira, en primera fila son más baratas! Pues nada, allí que vamos, todo sea para ahorrar.
3. Dios! Gran error! Entramos y la pantalla estaba tapada por un telón negro y doradito… que mono… lo entreabrimos para ver a qué distancia estaba la pantalla… y la podías tocas sin con la mano! Socorro! Nos sentamos resignadas (las únicas en primera fila, obviamente...) y empieza la película. Dios que mareo! Que tortícolis! No puedo leer las letras y porque todo se mueve tanto!!!!

Al final, cometimos un grave delito y nos mudamos a segunda fila (considerado delito, porque en el cine ese cambio de fila suponía pagar dos euros de más, cosa que nosotras no hicimos, por supuesto). Qué cambioooooooo! Cómo comentó alguien la distancia que hay entre primera y segunda fila era de “hijoputismo”! Os juro que la diferencia era abismal. En segunda fila se veía genial!
Así que finalmente nos pudimos acomodar para ver “Me too”, veáse “Yo, también”.
Curiosa experiencia ver una peli española en alemán. “Hallo, ich bin Mercedes Fernández”. Que encanto! Mientras medio cine se reía de cosas que creo que yo no pillé del todo, nosotras nos reíamos de situaciones, de imágenes y a menudo de las traducciones (gran momento ver a Lola Dueñas bajar del coche y decir “Dios mío, es la primera que descubres qué tu coche tiene bocina?” cuando probablemente la versión original vendría a ser un “me cago en la ostia y métete la bocina por…”)
La peli se estrenó en España hace mil, así que dudo que esté en el cine, pero recomiendo mucho verla.
Y si alguien me la puede conseguir en español me hará un gran favor! Por muy buena que sea la traducción, se pierden tantos matices…