Economia domèstica

Conversa a 3 via e-mail:

"Aquesta nit passem comptes i veurem com estan les coses.
Però de fet no és deure. Seria deure si fixessim un tant al mes i qui no ho aporti ho deu. I si una ho ha de posar per l'altre, doncs l'altre li deu a la una. Peeeeero no ho tenim muntat així.Ho tenim muntat de manera que al compte hi ha un saldo X i aquest saldo X = A + B + C,on A, B i C és el saldo individual de cadascú, que pot ser positiu o negatiu (millor que sigui positiu).
Per tant, ningú deu res a ningú, sino que una persona pot tindre un saldo negatiu. Podriem començar a aplicar comissions per descobert, com fan els bancs JAJAJAJAJAJA
He fotut un rotllo, i crec que ja ho he dit més d'una vegada, però és perquè vull que quedi clar que el compte NO ÉS UN BOTE, no és que a cadascú li toqui el saldo dividit entre 3, sino que cadascú hi té una mena de saldo personal."

"Ok, però el tenim buit i jo encara no he posat ni un duro"

"Però el compte no és ni serà mai un BOTE, perquè si ho fos, no podriem permetre comprar bitllets d'avió des d'aquest compte, ni anar a l'IKEA i fer un únic pagament quan hi havia coses personals meves i coses personals teves també. Cadascú haurà de pagar el que és seu, i això és el que es té en compte quan es passen comptes. Si no, hauriem de ser moooolt estrictes amb el que es paga des d'aquest compte.És per això que encara que totes posem un tant més o menys constant, hem de passar comptes de forma regular de totes maneres."

"Ja, però si posem un tant fixe al mes evitem aquestes descompensacions"

"Jo ja hi poso un tant mensual (uns ... - .... leurus, depen de com em pica), però això no treu que haguem de passar comptes, perquè no és un bote, i per tant no tot el que es paga és a dividir entre 3.
Si una té un saldo negatiu és evident que l'altre ha de tindre un saldo molt positiu, per compensar. No m'ho deus, el saldo positiu és meu integrament... ara, tot i que NO m'ho deguis, això no treu que em puguis fer anar malament... perquè el saldo extra que tinc en aquest compte el podria tindre en un fons d'inversió que em dongui un rendiment (que no és el cas, perquè no estem parlant de cents de mils de leurus, era només un exemple)."

"Si és que al final estem dient exactament el mateix!
Regularitat, evidentment. Aquesta regularitat passa per uns .... € al mes. Però clar, si un mes he fet moltes compres personals des del compte del pis, hauré de saltar-me la regularitat per la torera i posar-hi més diners dels establerts, perquè haig de cobrir el que he comprat des d'allà.Bàsicament aqui radica la irregularitat."

Ok, ok...
Aquesta nit entre la crema de carbassa i el lluç a la planxa (a casa fem dieta...) toca passar comptes!

Núria, s'ha acabat viure de gorra! I que quedi claret que no és un "bote"