Sembla que ara cada Dimecres plou. Sobre quarts de nou el cel es va enfosquint poc a poc i es gira un aire… que diríem estúpid, d’aquells que fan que t’entrin coses als ulls i aquests s’humitegin.
Avui torna a ploure. Sec al llit amb la finestra oberta esperant que la olor a terra mullada i la frescor omplin la meva habitació.
Diuen que l’aigua renova, i crec que això el que necessito. Les visites d’aquests últims dies i un descobriment bloggero d’una vella coneguda que fins ara s’havia mantingut en l’anonimat m’han fet pensar molt... i potser també això de fer anys!
Ha sigut un mes i mig intens, molt intens. No tenies temps de pensar, només actuaves, anaves, venies, feies i desfeies maletes i et deixaves portar. No tenies temps de pensar, per tant tot i esgotador ha estat fàcil... tan sols caminar... i anar fent. Ja som a meitats d’estiu (i si parlem d’Alemanya alguns em diuen que ja a finals...) i crec que seguiré amb la tònica de deixar-me arrossegar per la calor, la gent, la inèrcia uns dies més... fins passat vacances. Després esperaré que la pluja torni a portar aires renovats i a mirar cap a on bufa el vent de la tempesta...
I aquest cap de setmana a casa! Torna a fer i desfer maleta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada