Sabatetes

Aquestes són les sabatetes que portava ahir el Pau pel seu bateig.

Les hi va regalar la seva padrina (osease jo :P), tot seguint una més de les tradicions catalanes. A partir d’ara el seu padrí li comprarà la mona i jo unes sabatetes.

Però com el Pau és un nen molt mogut (s’assembla a la seva tieta!!!) a mig bateig es va treure una de les sabatetes (ja n’ha perdut alguna pel carrer... Pau! Que la tieta no guanyarà per sabates!).

Què com ho sé?? Pq ho vaig veure en directe!

Jo Divendres havia de volar  cap a Barcelona, per passar el cap de setmana a casa i assistir al bateig del meu nebot, i des d’ahir fillol. Però com milers de persones a Europa, em vaig quedar atrapada a Frankfurt per el núvol de cendra d’un volcà anomenat Eyjafjalla (em plantejaré posar-li aquest nom a un dels meus nens :P)

En un principi encara teníem esperances… em vaig canviar el bitllet per Dissabte i Dissabte me’l vaig canviar per Diumenge… però realment ja no hi havia res a fer. Ryanair va cancel·lar tots els vols pel cap de setmana i ara que ja tornem a ser Dilluns sabem que els aeroports d’Alemanya continuen tancats, de moment fins a les 20.00 d’aquest vespre... però ja es veurà...

Així que finalment he passat un magnífic cap de setmana al sol de Frankfurt, prenent Estrellas de Galicia, muntant barbacoes al balcó, sopars amb vi, embotits espanyols i “flan de huevo casero”, prenent birres en el mític bar de Jazz del que al final em faré “fans”, passejant per un dels centenars magnífics parcs d’aquesta ciutat i descobrint bars on tenen “cañas a euro y medio!!!”

Quan llegeixes i escoltes històries de gent que porta 4 dies atrapada en un aeroport, penses que en el fons el teu cas és tan sols un “daño colateral”. Ahir vaig conèixer una noia que va passar el seu 25é aniversari a Frankfurt mentre la seva família i amics el celebraven en un restaurant de Lyon, on havien organitzat una festa, un noi iranià que feia un vol Estocolm-Varsovia amb escala a Frankfurt i aquí s’ha quedat 5 dies atrapat, i avui he conegut el cas d’una noia atrapada a Bangkok perquè no pot tornar a Frankfurt.

A més, finalment la cosa no va anar tan malament!

Ahir a les 18.00 em van poder retransmetre en directe un dels grans esdeveniments de l’any. A les 18.00 sonava el meu Skype i vaig poder seguir tot el bateig “en vivo y en directo”. Brutaaaaal! Divertidíssim estar dins d’un ordenador i escoltar com el capellà li dóna la contrasenya del wifi de l’església a la Ju per a que es pugui connectar i la fa seure en una cadira, a primerisima fila per a que jo no em perdi ni un detall.  Veure com el Pau no fa ni punyetero cas al bateig pq està tota l’estona mirant-me (crec que li encanta tenir una tieta virtual, o potser el que realment li agrada és el PC i les seves tecles). Escoltar com el capellà comença el bateig dient “estic molt content perquè avui celebrem el primer bateig telemàtic en aquesta església” i veure com tota la gent es gira a mirar un meravellós portàtil  en el que poden veure la cara d’una piltrafilla emocionada amb la roba d’estar per casa i els cascos a la “Madona”... quina fila!

I estar realment present en el moment del bateig, doncs van fer pujar a la Judit a l’altar quan li van tirar l’aigua pel cap al Pau i ho vaig poder veure súper bé!

I també vaig viure el moment dels petons, abrasades i felicitacions doncs tota la família i els  amics van anar passant per davant del PC a saludar-me :P

Tinc moltes ganes de veure les fotos del Joaquin!! Us han fet mai una foto en un PC??? Espero haver sortit “afavorida”, ja ja ja

És una llàstima, si, però són coses que (em) passen, i no hi podem fer res. Així que ens ho vam prendre amb humor i filosofia i ho vam solucionar de la millor manera que vam saber.

Agrair des d’aquí a ma germana i al meu cunyat la logística que van organitzar per a que hi pugues ser, a la Judith la vergonya que va passar per culpa meva i a tots els assistents al bateig els petons, abrasades i ànims que em van donar.

Us prenc a tots la paraula i espero poder fer una “re-celebració” ben aviat.

I Pau... prepara’t que quan la tieta pugui volar et tindrà segrestat tot el cap de setmana!