Ahir va fer 10 anys de la mort d’en Carles Sabater. No me’n considero una súper fan ni res per l’estil, i de fet el post no vol ser un trist recordatori, ans el contrari.
Jo, de fet, ni me’n recordava, però al fer 10 anys se n’ha parlat bastant i jo ho vaig sentir a la ràdio. I sort, perquè així me n’he assabentat del reportatge d’avui “Memòria d’una llum”.
M’ha fet molta gràcia recordar imatges, cançons, sèries... De cop he anat 10 anys enrere! He tingut la sensació que en aquella època tenia més interessos, que hi havia coses que m’agradaven i per les que tenia un interès especial, que tenia més inquietuds...
Recordo que teníem tots els CDs, que sabíem totes les cançons (i encara les recordo!!) i que no ens perdíem res del que ell feia (vam veure Xènia, tenim en VHS Tots dos i encara conservo les entrades i la samarreta dels Pirates de Dagoll Dagom!). Com l’han descrit moltes de les persones que el van conèixer era una persona que irradiava una llum especial!
Però com he dit, no vull pas fer un homenatge ni res per l’estil, però crec que el meu blog n’havia de fer esment, doncs SAU i en Carles són part de la meva vida, i just van coincidir amb una època peculiar, per el que sempre en tindré un record molt especial.
Aquí us deixo una de les seves cançons... difícil elecció... però em quedo amb Gloria per tu, especialment, per la última estrofa:
Tu que m’has vist caure a terra, tu que sempre m’has trobat, en les llits de lluna plena, dormint en el teu sofà. Tu m’ajudes sense presses, sempre deixes el que tens, m’obres sempre casa teva, perquè no em quedi al carrer.
Glòria, glòria per tu!
Tots els anys que hem viscut els he guardat, amagats al meu calaix, sempre tindré un lloc on anar-te a buscar, si mai et trobo a faltar.
Ens fem vells però no hi ha pressa, entre copes em vas dir, col·locats quasi com sempre, sense un duro però amb estil.
NO DESITJO UNA ALTRE COSA, EL MEU MÓN ELS MEUS AMICS, i la vida no em fa nosa, mentre tingui un ros als dits...
ENTRE MIG DE VELLS POEMES, DE LA GLORIA DEL PASSAT, HE TROBAT AQUESTA HISTÒRIA, PER LA NOSTRA AMISTAT!
2 comentaris:
M'ha fet molta il.lusió aquest post. Nosaltres també vam veure el reportatge i em vaig traslladar a la meva adolescència i al principi de la meva joventut.
Aquestes cançons per a nosaltres ja són clàssics que ens acompanyen sempre. Fins i tot en moments tan importants com el dia del meu casament em van acompanyar. I justament amb la cançó que has triat per al teu blog. Potser molts no ho sabien però justament era per totes aquelles persones que saps on trobar quan les necessites i que t'acompanyen quan realment et cal.
Una bona tria Pu!
Pu!
Jo crec que si que ho sabien, que et coneixen molt bé!
Em va fer molta gracieta, i me'n vaig enrecordar moooolt de tu!
Merci per escriure de tant en tant ;)
Publica un comentari a l'entrada