Cada vegada em fa més gràcia el facebook.
Entres, i el primer que mires és aviam que li passa pel cap a la gent. Abans, ho deies en veu alta. Ara, ho escrius al facebook.
I a esperar. A esperar aviam quantes persones estan pendents de que et passa i et fan comentaris.
El més curiós són les coses que ens passen pel cap. Semblen missatges en clau, que només nosaltres entenem o que volen picar l’ullet a aquells que si que el poden interpretar.
Temps enrere érem més discrets... més subtils, que en diríem. Ens posàvem “de morros”, deixàvem anar allò que en deien “indirectes” i esperàvem que algú preguntés que ens passava.
Ara ja ho fem més directament. Ho poses al facebook i així ho veu qui vols que ho vegi, i els altres cent amics i coneguts que hi tens agregats.
I a esperar, a esperar comentaris. Doncs a tots ens agrada, no diguem que no, ser el centre d’atenció.
I amb el facebook, és tan fàcil, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada