Ahir em vaig sentir com un dels grups de rock català, de mi “epoca moza”, a qui jutjaven per cantar en castellà.
“Si ho fan és per arribar a més públic” deia tothom, i els miraven malament.
Que té realment de dolent parlar en castellà, si et surt així?
Potser els hi feia il·lusió, potser tenien un pare extremeny a qui li volien dedicar una cançó o un bon amic a qui li volien fer arribar un missatge.
O potser, simplement, eren bilingües... perquè encara que pugui ser una espècie estranya... realment existeix. Jo, de fet, m’hi considero.
Sí. A casa parlo català, i a la feina, però amb part de la família parlo castellà, així com amb molts dels meus amics. I realment no em costa, tant me fa.
Així que, tot i que sé que rebré queixes de totes bandes, perquè em diran que “esto no és ni xixa ni limoná”, he decidit fer un blog bilingüe, o trilingüe (i si em llenço... escric en alemany!!!)
Probablement predomini el català, doncs perquè negar-ho... és la meva llengua materna i m’agrada molt, moltíssim (algú em pot dir una paraula més maca que xiuxiueig??), però segons el tema, el dia, i la inspiració escriuré en el que surti.
La Carulla m’està donant la raó… passar una temporada a Madrid et fa tornar més catalanista!!
Lo siento, yo soy así…
“Si ho fan és per arribar a més públic” deia tothom, i els miraven malament.
Que té realment de dolent parlar en castellà, si et surt així?
Potser els hi feia il·lusió, potser tenien un pare extremeny a qui li volien dedicar una cançó o un bon amic a qui li volien fer arribar un missatge.
O potser, simplement, eren bilingües... perquè encara que pugui ser una espècie estranya... realment existeix. Jo, de fet, m’hi considero.
Sí. A casa parlo català, i a la feina, però amb part de la família parlo castellà, així com amb molts dels meus amics. I realment no em costa, tant me fa.
Així que, tot i que sé que rebré queixes de totes bandes, perquè em diran que “esto no és ni xixa ni limoná”, he decidit fer un blog bilingüe, o trilingüe (i si em llenço... escric en alemany!!!)
Probablement predomini el català, doncs perquè negar-ho... és la meva llengua materna i m’agrada molt, moltíssim (algú em pot dir una paraula més maca que xiuxiueig??), però segons el tema, el dia, i la inspiració escriuré en el que surti.
La Carulla m’està donant la raó… passar una temporada a Madrid et fa tornar més catalanista!!
Lo siento, yo soy así…
1 comentari:
Bueno lo primero felicitarte por tu blog y animarte a que vayas dandole forma y tematica. He hecho el esfuerzo visual y mental de intentar entender lo que comentas y creo que lo he cogido todo. Como ya te comente me alegro de que vayas a poner de vez en cuando algun temita en castellano, pero sigo sin estar de acuerdo con el hecho de que escribas en catalan. Esto es internet, y de lo que se trata es de llegar a cuanta mas gente mejor, no nos engañemos esto sera un blog familiar y no va a entrar mucha gente (de momento), pero sigo pensando que todos los que sepan catalan tambien sabran castellano (o eso creo), sin embargo hay gente que no sabemos catalan y nos vas a dejar sin leer muchos articulos. Yo si tubiera un blog, pagina o algo parecido intentaria que fuera lo mas global posible, si supiera ingles lo pondria en ingles, pero bueno tu sabras lo que haces. Un saludo desde los Madriles
Publica un comentari a l'entrada