Així s’ha descrit ella mateixa en el seu blog o bitàcola (com ella prefereix anomenar-ho)
Espero que no li molesti que faci un post sobre ella, però crec que val la pena!
Ens vam conèixer en el VxL (Voluntariat per la Llengua). Crec que molts ja coneixereu la iniciativa, sinó un breu resum... és un voluntariat per a gent de parla catalana, que vulgui donar un cop de mà a gent que està estudiant aquest idioma. Consisteix tan sols en fer mínim una trobada d’una horeta per parlar català... Nosaltres vam parlar català, vam fer visites guiades a Sabadell, vam fer sopars i dinars (especialment italians), vam organitzar un “Divendres Trotamundos” i vam riure molt...
Se suposa que era ella qui havia d’aprendre de mi... i crec que he estat jo qui ha après especialment d’ella. Crec que mai no oblidaré el verb “adonar-se’n” (mai més diré te’n dones compte!!!) i he descobert bitàcola per anomenar blog i crec que diré “ensaïmada” enlloc de dir “arroba”.
Ens vam conèixer en el VxL (Voluntariat per la Llengua). Crec que molts ja coneixereu la iniciativa, sinó un breu resum... és un voluntariat per a gent de parla catalana, que vulgui donar un cop de mà a gent que està estudiant aquest idioma. Consisteix tan sols en fer mínim una trobada d’una horeta per parlar català... Nosaltres vam parlar català, vam fer visites guiades a Sabadell, vam fer sopars i dinars (especialment italians), vam organitzar un “Divendres Trotamundos” i vam riure molt...
Se suposa que era ella qui havia d’aprendre de mi... i crec que he estat jo qui ha après especialment d’ella. Crec que mai no oblidaré el verb “adonar-se’n” (mai més diré te’n dones compte!!!) i he descobert bitàcola per anomenar blog i crec que diré “ensaïmada” enlloc de dir “arroba”.
També he après molt sobre Itàlia, però molt més sobre Catalunya. És molt admirable com s’han integrat al país i com ella diu “ja són catalans en cos d’italians” (ara ja em permeto parlar en plural, per a ella i per la seva parella, l’humor del qual és ja català!)
Així que aquí us deixo la seva bitàcola, o el seu quadern de bord... on crec que podré seguir aprenent d’ella i de Catalunya... quants de vosaltres coneixeu doncs a Joan Solà?
1 comentari:
Gràcies, Núria!
Ara m'has fet commoure...
Publica un comentari a l'entrada