Avui vull retre un petit homenatge a aquells que van de bòlit... per amor a l’art.
Aquells qui, tot i la feina que tenen, et fan un amic invisible manual en forma de llum per a la tauleta de nit (fa enveja, eh?!), es passen la tarda trencant-se les banyes pensant que poden fer que interessi als del IES del costat, sopen els Dilluns a les tantes, cuinen per 30,s’embruten de colors la roba blanca fins que no es fa neta, toquen la pandereta i ballen “muñeiras”, van a veure Harumaki, tenen un blog, es fan un fart de veure pelis per explicar, munten i desmunten... i per anar tant de bòlit acaben celebrant Nadal i Cap d’any a mitjans de Març fent les campanades amb plàtan i els brindis amb lambrusco...
(sí, he copiat l’anunci de la coca-cola... para los que ríen, para los que lloran...)
Perquè avui estic esgotada i vull aturar-me un moment. A vegades penses si tot aquest esforç compensa... Quan arribes al llit i encens un moment la llum de la tauleta per llegir quatre pàgines d’un llibre prestat abans d’aclucar els ulls veus que si, que ser així val molt la pena! Merci xiquets!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada