Iusiones

Esta mañana oía en la radio que un estudio, de estos tan útiles, revelaba que los niños españoles descubren el misterio de los Reyes Magos a los 8 años, de media.
Los catalanes lo descubren antes, a los 6, mientras que los madrileños son quienes lo descubren más tarde (ingenuos…)
Yo, a mis 20 y tantos, sigo alimentando el misterio limpiando mis zapatitos, dejando agua para los camellos y dulces y vino dulce para hacer más fácil la ardua tarea de quienes reparten sonrisas.
Este año, ayudaré a Pau a limpiar las suyas e intentaremos que esta ilusión no se le vaya nunca.
Y este año he pedido una nueva ilusión!

Un regal per a cada ocasió

S’apropa Nadal. Els carrers ja estan il·luminats, els aparadors són plens de Pares Noels i arbres de Nadal, i tots ja tenim al cap el nom del nostre amic invisible (el de casa, el de la feina, el que fem entre amics...)
Cada cop se’m fa més complicat fer regals quan toca i menys fer-los quan et ve de gust.
Sovint veus quelcom que “vol ser regalat”. Ho veus i porta un nom escrit. El del teu millor amic, el de la teva germana, el del teu nebot, el del teu pare... saps que allò li encantaria, que està fet per a ell... però no hi ha motiu aparent per regalar.
Avui, des del meu esperit reivindicatiu, reivindico els regals sense data, que de fet, són els millors!
Jo aquest cap de setmana me n’he fet un tip! Veia noms escrits a tot arreu! Quin estrès!
Però jo també n’he tingut un! Un pingüí que neda i que m’acompanyarà en els meus banys i sobretot en els del meu nebot ;)
Però el millor regal del cap de setmana ha estat saber, per enèsima vegada... que tinc uns amics que no me’ls mereixo!!!! Ha estat un cap de setmana curiós, atípic, però ha sortit rodó! Els que m’heu acompanyat heu estat el meu millor regal!
No lo sabíamos "de antemano" pero hubieron risas "por doquier", y siempre tuvimos clara la estación el la que “apearnos”. Ha sigut “molt guay!” Una juanola?

A-social

Com diu una cançó de los Piratas, que m’encanta cridar avui..."prometo dedicarme solamente a mí”…
I si, això és el que he fet avui. M’he tancat, literalment. Volia ser asocial, ho necesitava!
I què has fet? No fer res, veure una peli i potinejar per internet… com sembla que fa tothom un Diumenge a la tarda! He trobat més mails i més missatges de facebook que mai!
És el que té la hiperactivitat, que en algun moment necessita una mica de contrapes!
I m’ha servit per fer una mica de reflexió, si el que vull és agafar carretera i manta, si és la independència tot i que no hi hagi marxa enrere… o si m’haig de perfilar a internet!
Sort que com a minim, sabem el que no volem… i sort d’això!
I per acabar, em sap greu company, però t’haig de robar una frase:
“el que sap estar sol té garanties de no estar mai mal acompanyat”
Hi seguiré pensant...