El Sandmännchen cumple años!

Todo español que tenga más de 30 años (o más de 20 con un hermano mayor o con un poco de cultura televisiva) seguro que recuerda a la familia telerín (1964) y su “vamos a la cama” o a Casimiro “me saco las medias, me pongo el pijama, me cuelgo la ropa, preparo la cama” (1980).

Pues resulta que en la Alemania de los malos (así me he acostumbrado a llamarla, aunque técnicamente es la DDR, la República Democrática de Alemania – Deutsche Demokratische Republik) tenían su propio Casimiro, el Sandmännchen (o el hombrecito de arena)

Domingo 22 de Noviembre de 1959 (tal día como hoy hace 51 años, poco más de medio siglo…) este hombrecito barbudo apareció en la televisión de la DDR, esa que se retransmitía gracias a la famosa, fernseturm de Alexander Platz. Su objetivo… mandar a los niños buenos a dormir pronto… su objetivo número II… que el Casimiro alemán apareciera primero en la tele de la DDR que de la FDR (ya se sabe, en esos momentos todo era una carrera!), su objetivo número III… transmitir a los niños la importancia del trabajo y la obediencia y el valor de la familia.

Ha pasado más de 50 años de eso, y a pesar de todo estas dos alemanias siguen un poco presentes… en según qué ciudades encuentras estas tiendas “ossis” donde aún te venden peluches del Sandmännchen y en los cines aún hacen películas de él! Los “ossis” siguen siendo “ossis” y las ciudades de la DDR siguen teniendo para mi algo particular…

Hoy, que cumple años, quería tener un recuerdo especial del Sandmännchen, una de esas pequeñas cosas de Alemania que van a hacer que recuerde este país con una ternura especial…
Una de las cosas que aprendido aquí es que compartir una infancia une mucho… unos dibujos, unos recuerdos, unos lápices de colores, una marca de zapatos, etc. A veces, aunque seamos europeos, nos podamos mover sin problemas y no haya fronteras, siempre hay pequeños muros que siguen separando. No siempre es el idioma, sino también los recuerdos de una infancia… y es curioso que en este país, haya habido infancias tan distintas y aunque les una un idioma y una bandera, los recuerdos… no son los mismos…

Y con las horas que son que mejor que terminar con la canción:

“Sandmann, lieber Sandmann, es ist noch nicht so weit! Wir senden erst den Abendgruβ, eh’jedes Kind ins Bettchen muss, du hast gewiss noch Zeit“

„Kinder, lieber Kinder, das hat mir Spaβ gemacht! Nun schnell ins Bett und schlaft recht schön, dann darf auch ich zur Ruehe gehen.

ICH WÜNSCHE EUCH GUTE NACHT!!"

Bona nit!

Una catala en cos d'italiana

Així s’ha descrit ella mateixa en el seu blog o bitàcola (com ella prefereix anomenar-ho)

Espero que no li molesti que faci un post sobre ella, però crec que val la pena!
Ens vam conèixer en el VxL (Voluntariat per la Llengua). Crec que molts ja coneixereu la iniciativa, sinó un breu resum... és un voluntariat per a gent  de parla catalana, que vulgui donar un cop de mà a gent que està estudiant aquest idioma. Consisteix tan sols en fer mínim una trobada d’una horeta per parlar català... Nosaltres vam parlar català, vam fer visites guiades a Sabadell, vam fer sopars i dinars (especialment italians), vam organitzar un “Divendres Trotamundos” i vam riure molt...
Se suposa que era ella qui havia d’aprendre de mi... i crec que he estat jo qui ha après especialment d’ella. Crec que mai no oblidaré el verb “adonar-se’n” (mai més diré te’n dones compte!!!) i he descobert bitàcola per anomenar blog i crec que diré “ensaïmada” enlloc de dir “arroba”.

També he après molt sobre Itàlia, però molt més sobre Catalunya. És molt admirable com s’han integrat al país i com ella diu “ja són catalans en cos d’italians” (ara ja em permeto parlar en plural, per a ella i per la seva parella, l’humor del qual és ja català!)

Així que aquí us deixo la seva bitàcola, o el seu quadern de bord... on crec que podré seguir aprenent d’ella i de Catalunya... quants de vosaltres coneixeu doncs a Joan Solà?

Alemanades II: Mauerpark

Malgrat que sovint em queixi del fred, de la gent i de les seves coses… Alemanya és un gran país i tenen coses realment remarcables. I sí, el post d’avui és una altre “alemanada”... completament diferent a la Oktober però quelcom que cal explicar si entenem “alemanada” com quelcom típic alemany!

Tot i que en general semblen molt capcuadrats o semblen persones molt individualistes perquè fan molta vida a casa, són el mateix temps gent molt social i sociable amb molt interès per la seva comunitat, la seva ciutat i el seu entorn. Tot i que desconec encara molts dels moviments socials que es produeixen (justament Frankfurt no és la ciutat que més en té…), varies de les ciutats que he visitat m’han sorprès molt gratament per petits barris amb molta vida al carrer, molts tendes de roba feta a mà, petites botigues de “comerç just” i molts cartells amb activitats i sobretot flohmarkts (el que en podríem dir encants) organitzats per associacions varies del barri.

No cal que digui que la ciutat per excel·lència amb més moviment social (o com a mínim això em sembla a mi...) és Berlín. Podríem posar mil exemples, alguns molt coneguts com la zona d’Oranienstrasse, però jo avui em quedo amb el Mauerpark.

Havia estat un parell de vegades a Berlín i no el coneixia. Es com “el rastro” a Madrid... és quelcom que succeix Diumenges al matí i només ho pots viure aquell dia... Malgrat que el parc no es mogui d’allà, són els Diumenges al matí els moments “Mauerpark”

Imagino que sempre hi deu haver gent, però Diumenges al matí és espectacular. Em vaig enamorar del súper Flohmarkt i les coses que hi podies trobar (ho sento pel Rastro... però no hi ha color!). En aquest cas si que és ben bé segona mà o petites produccions casolanes... hi trobes de tot! Qualsevol persona s´hi pot plantar amb una manta i aquelles coses que no vol, que ja no utilitza o aquelles artesanies que ha après a fer! Genial! Clar que hi ha també les grans paradetes amb una mica de tot, els grans professionals dels Flohmarkts! Hi trobés també paradetes de menjar. Dins del Flohmarkt trobes, com no, les Wurst de tots els tipus i colors... fora també trobes una mica de tot! Nosaltres ens vam decantar per un cuscus i unes “empanadas” argentines i de postre pastis de pastanaga!.. Qualsevol cuiner amateur també pot trobar un racó dins del Mauerpark per treure’s 4 calerons un Diumenge al matí. Gent prenent al solet, famílies fent córrer als xurumbelillos pel parc, música arreu (si, ho heu encertat igual que amb el menjar i els objectes tothom és lliure de venir i tocar cantar o ballar al Mauerpark!). Però la principal atracció del Mauerpark els Diumenges al matí és el karaoke... a partir de les 2 o quarts de 3 de la tarda... un americà i la seva trouppe instal·len la paradeta a l’escenari de l’amfiteatre (si, el parc té amfiteatre i tot!!), les grades del qual ja fa estona que son plenes de gent menjant, fent una cerveseta i prenent el solet... la mateixa gent que avui serà protagonista de l’espectacle. No vaig arribar a descobrir com, però suposo que t’apuntes a una llista i et van cridant per sortir a cantar! Estrella per un dia! La veritat és que hi ha gent molt bona i un públic més entregat que al Mauerpark a pocs llocs trobaràs...

Per mi va ser un gran descobriment d’un  raconet (o raconàs) més de Berlín, que a cada visita m’enamora una mica més... i avui, buscant una mica per escriure un post més sobre les meves experiències alemanyes he descobert que té una web oberta i participativa en la que els habitants de Berlín o més concretament del barri poden opinar sobre els usos i les activitats que s’hi desenvolupen. Tant participativa que fan reunions periòdiques per consensuar què volen fer amb el parc davant de la pressió de l’ajuntament. I el que més m’agrada és que és una iniciativa social i transversal, amb gent de totes les edats (una de les coses que més valoro d’aquest país, la seva acció social i política).

Apa, aquí us deixo una reflexió més sobre els alemanys que mai no em deixaran de sorprendre... I si mai aneu a Berlín no deixeu de passar un Diumenge al Mauerpark!