Conducta

El otro leí en el blog de un conocido estas reflexiones:

“No hace falta ser Ortega y Gasset para darse cuenta de que la conducta de uno está condicionada por las circunstancias que lo rodean. Es más, la conducta es una respuesta a las mismas. Ahora bien, pensar en ello conduce a plantearse cuánto de nosotros, de nuestro carácter, está fundado y es estable; en definitiva, qué es personalidad y qué es sólo conducta.
Vivir en otro país tiene mucho de conducta y poco de personalidad. Al principio hacemos mucho de lo que es necesario y menos de lo que nos es propio, hasta el punto de desvincularnos un poco de nosotros mismos”

Siento el plagio, pero no he podido evitar comentarlo…

Algunos de los que habéis venido a verme os habéis sorprendido… aquí tenéis parte de la respuesta…
Adaptación al medio… adaptarse o morir :P

A menudo me planteo donde queda realmente la parte identitaria… y pienso que por muchas vueltas que demos está siempre queda ahí. Aunque probablemente lo que consideramos identitario sea fruto de una conducta en un país, con una gente, unas costumbres y un entorno determinado,  al ser este el de mayor influencia para nosotros es aquello con lo que nos “identificamos”. Es lo que parece hacernos un poco nosotros…

Realmente somos conducta… pero estoy llegando a la conclusión que hay conductas que me gustan más que otras (sea porque las tenga más por mano, sea porque realmente tenga suficiente criterio para escoger) y creo que a pesar de algunos cambios, quiero que estas sigan siendo mi “identidad”.

Este finde vienen visitas… traerán parte de mi identidad?

Raise your voice

Ho sé, vaig tard, però estic mandrosa… dues setmanes després em decideixo a escriure quelcom de les vacances…
Aquest any han sigut estranyes, curtes i properes… el més lluny que hem anat a estat Àustria. Un destí proper però un gran retrobament!
I un nou descobriment… entre altres coses en el parell de dies que vaig ser allà vaig descobrir la ciutat de Linz (moooolt passada per aigua) i el seu Ars Electronica Center, en podríem dir un museu de la ciència o un museu del futur (tant futur que fa una mica de por veure les coses que expliquen). Podria passar hores explicant les diferents exposicions, però no val la pena, us deixo el link i us recomano una visita a Linz i en general a Àustria... un paisatge espectacular!
Així que només parlaré una miqueta de una de les exposicions temporals: “Raise your voice”
“Aixeca la veu” és una expressió utilitzada per dir parla alt i clar i per prendre acció contra les desigualtats globals i els “diables” socials. Per això el nom d’aquesta exposició, perquè també vol alçar la veu.
“Els artistes en aquesta exposició volen, a partir dels seus treballs, renyar a l’espectador i crear vincles entre actes i xifres abstractes i els actes i circumstancies de la nostra vida quotidiana. D’aquesta manera se’ns mostren, per exemple, formes d’aprofitar de forma creativa els recursos que ja no s’aprofiten o declaracions d’intencions per aconseguir la participació activa de la gent dites amb paraules molt clares per fer que aquestes intencions ressonin i tothom les escolti”.
Hi havia un projecte de vaixell fet amb totes les ampolles de plàstic trobades en el mar, una exposició de fotos preses en supermercats mostrant la quantitat d’envasos que es generen cada dia per omplir la nevera, una exposició de còmics amb crítiques diverses, però una iniciativa que vaig trobar súper curiosa varen ser els “Complaints Choirs”, una iniciativa que va començar l’any 2005 per iniciativa de dos finlandesos.
Si busqueu a la web en trobareu varis i si busqueu per youtube segurament veureu altres exemples, jo aquí us en deixo un. Algú s’anima? Sóc boníssima amb les queixes però fatal cantant... jo poso la lletra :P

Dresden

Aquest cap de setmana, com aquell qui no vol la cosa, ens hem plantat a Dresden.

Tot va néixer a Berlin, quan emocionats per el CSD que convida va a prendre algunes cervesetes de més vam dir... la pròxima a Dresden.. . i així ho vam fer mes i mig més tard!

Dresden m’ha enamorat! No és Berlin, però també respira història i aquest esperit alternatiu, tant “ossi” que en diuen aquí (ossi és una forma popular o en alguns casos despectiva amb la que anomenen tot el que ve de la DDR, l’alemanya de l’est o ost Deustchland, d’aquí el terme “ossi”)

L’Altstadt és un monument a l’aire lliure. Tot i el bombardeig que va viure la ciutat l’any 1945 (un dels més cruels i més directes contra la població civil, doncs es va produir 12 setmanes abans que l’alemanya nazi perdés la guerra), encara queden en peu molts edificis de l’època en que Dresden va ser residencia de la reialesa... castells, palaus, i edificis esplendorosos ara negres després d’haver sobreviscut a dues guerres s’alcen a una banda del riu. L’edifici més important és la Frauenkirche. Aquest no va aguantar en peu, va quedar totalment destrossat i durant 40 anys es va deixar així, en ruïnes com a record del que va passar. Amb la caiguda del mur, els ciutadans de Dresden va decidir reconstruir-la, cosa que es va aconseguir en un temps record amb les donacions de ciutadans de tot el món.

La Neustadt és encara una ciutat bastant comunista. Edificis vells i tots iguals, ara ocupats per molta gent jove. I molt ambient bohemi. Suposo que com altres ciutats de la DDR (Berlin o Leipzig) segueix sent una ciutat barata per l’estàndard alemany. Hi ha molta gent més bohèmia, artistes, bars, restaurants i molts petits racons genials! Tot i que el Kunstpasage ja és com un atractiu turístic més jo en recomano la seva visita, és un racó bastant peculiar!

Però això no és tot. La ciutat té un parc força grandet  (Grosser Garten) que val la pena veure, però la seva millor zona verda és la vora de l’Elba (ElbeRadWeg), condicionada per fer un maravellós passeig en bici, doncs tot és planer, verdet i trobes alguns biergarten pel camí que conviden a fer una cerveseta o un vinet! Nosaltres, sense voler ens vam colar en una festa privada... glups!

I demà començo vacances... Austria i més Alemanya... això suposa nous posts :P

Schönen Urlaub meine Liebe!