divendres, 22 d’octubre del 2010

Adjetivos

Inestable: No estable
Indeciso: Dicho de una cosa: Sobre la cual no ha caído resolución.
                   Perplejo, irresoluto, que tiene dificultad para decidirse.
Voluble:  Que fácilmente se puede volver alrededor.
                      De carácter inconstante.

Me quedo con voluble… extremadamente voluble…

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Alemanades: Oktoberfest


La meva última “alemanada” (així és com anomenem a alguna de les coses típiques alemanyes, que realment només fas si vius aquí…) va ser anar a la Oktoberfest.
Com moltes de les coses que faig últimament (deu ser això de viure fora, perquè sabeu que jo realment no sóc així…) tot va ser una mica improvisat. Dimarts em van oferir casa a München, Dimecres em comprava els bitllets i Divendres feia quilòmetres en el tren cap a Bayern (qui m’havia de dir a mi que em faria tan fan de la DB!)
Jo anava tota preparada per arribar Divendres al vespre i fer cap al Theresenwiese… ingenua de mi… Divendres a dormir aviat que sobreviure una Oktoberfest és tota una marató!!!
T’has de llevar súper dora al matí, ser al recinte sobre les 08.00… i a sobre fer cua, perquè hi ha gent que encara ha matinat més (o que viuen allà i ja van empalmant!!!). Sobre les 9 obren les carpes i poc a poc et deixen entrar (molta seguretat, et miren, et remiren…) i un cop dins a córrer per pillar una taula i si pot ser una bona taula (prop dels WC i de la orquestra!!). Si vas amb algun resident de Munich que ja en té el cul pelat resulta molt més fàcil! Un cop posicionats esperar una mica… a quarts de 10 o les 10 comencen a servir… Així que a les 10 de un plujós matí de Dissabte estàs assentat en una biertische amb una Mass al davant… i que empieze la fiesta!!! Tenint en compte que tot el teu esmorzar ha sigut un cafè cutre i un croissant a l’estació de metro… i veient la ingesta de cervesa que suposarà passar un dia a la Oktoberfest comencem a menjar… avui esmorzen Weissburst i una brezzel! Yupi!
Les primeres tres hores són aburridotes… la música no comença fins a les 12, així que tens 3 hores per fer amics que t’ensenyin les cançons i els balls típics per integrar-te en l’ambient. Les primeres del Top10 són: Ein Prösit, ein Prösit (més de 150 vegades al llarg del dia ) / Allee, allee, allee (versió alemana del conegut alcohol, alcohol, alcohol… hemos venido a … però en versió molt més light per estrany que pugui semblar degut a les circumstàncies. Es traduiria com: Avinguda, Avinguda, Avinguda, un carrer, molts arbres això és una avinguda … no faré més comentaris) / Fliegerlied (el schöner Tag para los amigos. Pel que fa l'enllaç si us voleu aprendre la canço mireu el primer minut... sinó poseu a partir del minut i mig i aviam si aguanteu el video sencer...). Dóno fé que els videos poden ser reals... no poso els meus per vergonya... però si veieu els 3 us podeu fer una idea de l'ambient i les canços... el "Que viva Espanya" forma parte del Top 10. L’altre cosa per passar l’estona és cridar com energúmens quan algun iluminat es posa de peus sobre la taula i intenta engolir el litre de cop (i alguns ho aconsegueixen!!!). Si us dic el preu de la birra i la cua que hi als WC encara pensareu que són més il·luminats!!!
I a les 12 comença la música. Tu no et pots moure de la teva taula, doncs perdries el lloc. Per tant el banc i la taula es converteixen en el podi i la tarima... i apa, a ballar! No cal que vagis a per cervesa, les super-womans (això són super womans i la resta tonteries, doncs porten tres cerveses a cada mà, a litre per gerra més el que pesen aquestes gerres.. uf, no ho vull ni pensar! Si us dic que jo vaig estar una setmana amb mal a la mà d’aguantar la gerra per brindar!) van passant i et canvien 10€ per una gerra, i així funciona...
Resum: La Oktoberfest és entrar en una gran carpa plena d’alemanots i italianots i altres turistots com nosaltres, fer-te amb un lloc per seure i anar menjant i bebent tot el sant dia i veure fins quan pots resistir (el límit són les 11, que tanquen i a esperar a les 8 del matí del dia següent...). La veritat és que és tota una experiència, rius un munt i aprens molt (no deixa de ser cultura i una festa popular,no?)
Per els que vulgueu saber com va néixer la Oktoberfest teniu aquí el link(jo ho vaig aprendre amb els hörens de la EOI), aquí teniu la web oficial i ja sabeu com podeu contactar amb mi si algú s’anima a participar a la Oktoberfest 2011... encara que sigui a Palma o a Calella!
Això si, no torno a la Oktoberfest sinó porto un Dirndl... i reconec que els lederhöse són molt sexys :P
He fet una mica més d'història... sóc un dels 6,4 milions de visitants que han passat aquest any per la Oktober! Prost!

divendres, 17 de setembre del 2010

Conducta

El otro leí en el blog de un conocido estas reflexiones:
“No hace falta ser Ortega y Gasset para darse cuenta de que la conducta de uno está condicionada por las circunstancias que lo rodean. Es más, la conducta es una respuesta a las mismas. Ahora bien, pensar en ello conduce a plantearse cuánto de nosotros, de nuestro carácter, está fundado y es estable; en definitiva, qué es personalidad y qué es sólo conducta.
Vivir en otro país tiene mucho de conducta y poco de personalidad. Al principio hacemos mucho de lo que es necesario y menos de lo que nos es propio, hasta el punto de desvincularnos un poco de nosotros mismos”

Siento el plagio, pero no he podido evitar comentarlo…
Algunos de los que habéis venido a verme os habéis sorprendido… aquí tenéis parte de la respuesta…
Adaptación al medio… adaptarse o morir :P
A menudo me planteo donde queda realmente la parte identitaria… y pienso que por muchas vueltas que demos está siempre queda ahí. Aunque probablemente lo que consideramos identitario sea fruto de una conducta en un país, con una gente, unas costumbres y un entorno determinado,  al ser este el de mayor influencia para nosotros es aquello con lo que nos “identificamos”. Es lo que parece hacernos un poco nosotros…
Realmente somos conducta… pero estoy llegando a la conclusión que hay conductas que me gustan más que otras (sea porque las tenga más por mano, sea porque realmente tenga suficiente criterio para escoger) y creo que a pesar de algunos cambios, quiero que estas sigan siendo mi “identidad”.
Este finde vienen visitas… traerán parte de mi identidad?