dimecres, 21 de juliol del 2010

Plou


Sembla que ara cada Dimecres plou. Sobre quarts de nou el cel es va enfosquint poc a poc i es gira un aire… que diríem estúpid, d’aquells que fan que t’entrin coses als ulls i aquests s’humitegin.
Avui torna a ploure. Sec al llit amb la finestra oberta esperant que la olor a terra mullada i la frescor omplin la meva habitació.
Diuen que l’aigua renova, i crec que això el que necessito. Les visites d’aquests últims dies i un descobriment bloggero d’una vella coneguda que fins ara s’havia mantingut en l’anonimat m’han fet pensar molt...  i potser també això de fer anys!
Ha sigut un mes i mig intens, molt intens. No tenies temps de pensar, només actuaves, anaves, venies, feies i desfeies maletes i et deixaves portar. No tenies temps de pensar, per tant tot i esgotador ha estat fàcil... tan sols caminar... i anar fent.
Ja som a meitats d’estiu (i si parlem d’Alemanya alguns em diuen que ja a finals...) i crec que seguiré amb la tònica de deixar-me arrossegar per la calor, la gent, la inèrcia uns dies més... fins passat vacances. Després esperaré que la pluja torni a portar aires renovats i a mirar cap a on bufa el vent de la tempesta...
I aquest cap de setmana a casa! Torna a fer i desfer maleta!

Paga la pena!



Per que arribi el vespre, per agafar la bici, per anar a un parc, estirar la manta, obrir una ampolla de vi blanc, escoltar un concert mentres es fa fosc al costat una familia degusta un sopar al aire lliure amb el seu nounat, uns altres juguen a bádminton amb una pilota fluorescent, un grup d’amics celebra quelcom…
Gent desconeguda, anonimat, novetat, parlar, no entendre, intentat fer-te entendre…
Per tornar a agafar la bici a la fresca amb les turbulències del vi blanc...
Per aquestes petites coses… val la pena!

divendres, 18 de juny del 2010

Mujeres enérgicas

"Qué significaba ser lo que sus amigos llamaban una mujer enérgica? Aunque pretendían que lo pareciese no conseguían que sonase un epíteto halagador; ella lo sabía. Era una crítica negativa. Si se dice de una mujer que es enérgica, se quiere decir que obtiene lo que quiere de un modo demasiado directo, que no es bastante mujer, que es obstinada, poco delicada. Resultaba casi tan insultante como decir de un hombre que tiene un carácter débil. Pero sus amigos íntimos habían tomado la costumbre de utilizar la palabra abiertamente para describirla. “Me lo dicen a la cara”, pensó con una mezcla de resentimiento y satisfacción. Era como si, aceptando esa mentira contemporánea que las mujeres deben tener los mismos objetivos y capacidades que los hombres, supusieran que todas las cualidades que significaban una virtud en el hombre eran igual de deseables en una mujer. Pero cuando escuchaba la palabra “enérgica”, utilizada en relación con ella, aun sabiendo que era perfectamente cierto y que carecía de intención de menosprecio se sentía inmediatamente como una especie de poco agraciada bestia depredadora, y la sensación no le gustaba. Había algunas desventajas muy concretas que se ligaban al hecho de ser así clasificada: en cualquier situación en que sería natural esperar un gesto de inquietud por su bienestar procedente de los varones del grupo, eran siempre las demás mujeres quienes recibían la atención. La opinión general, a veces manifestada en alta voz, es que ella sabía cuidarse a si misma."



                                                                                                                   Pail Bowles
                                                                                                                   Déjala que caiga