M'agraden els Diumenges

Molta gent opina que els Diumenges són dies avorrits... Jo he après a gaudir-ne.
Hi ha dies que surts d'excursió, que baixes a Barcelona a veure una exposició, que vas amb el "cunyao" i la germana a fer fotos... hi ha mil coses a fer els Diumenges.
Fins i tot els Diumenges més casolans són bons Diumenges. Són els únics dies que puc aprofitar per fer allò que m'agrada.
Et lleves tard (un cop has dormit el mínim de 8 hores que el cos et demana!), fas el cafè, et dutxes i vas a buscar el diari. Cert que el podries consultar per Internet, però tinc la sensació que el Diumenge no és Diumenge sense un diari que rondi pel menjador de casa... de la taula al sofà i del sofà a la taula... Quin? Aquell del que fas la col·lecció... ara col·leccionem fotografies!
I ja t'ha passat el matí i arriba el dinar de Diumenge. I un dinar de Diumenge, ha de ser un dinar de Diumenge. Si no anem a veure als papes ens el fem a casa, que com a bones "emancipades" hem d'aprendre a cuinar! Avui toquen "migas"... embolica que fa fort!
Una mica de sobretaula, el cafè... i la migdiada, que tot i haver dormit força el cos te la demana!
I quan et lleves amb la mandreta... una peli, un llibre, fer l'àlbum de fotos, fer manualitats... o els deures d'alemany que vas deixant d'una setmana per l'altre...i que algun dia s'han de fer! I que carai, de tant en tant ve de gust fer-los.
Però arriba un moment que el cos et demana sortir de casa, i ara que hi som tant a prop que millor que baixar a fer la volteta de la Rambla, que té ni més ni menys la durada perfecte per escampar la boira!
I altre cop cap a casa, que es tard i vol ploure. De sopar... quelcom lleugeret que després del dinar de Diumenge...
I abans d'anar a dormir...au va, escriure'm al blog que després se'm queixen que no l'actualitzo!
Ah! I demà Dilluns!

LA CONTRA

A menudo, lo mejor de los periódicos no se encuentra ni en la sección de sociedad, ni de política, ni de economía, ni de sucesos (aunque parezca que todo el mundo disfruta de las desgracias ajenas), ni siquiera de deportes, como piensa la mayoría, si no en “la contra”. De hecho, no sé si se llama así, pero creo que es un concepto que lo define bastante bien.
Se suele dedicar a una entrevista, corta pero curiosa, a algún personaje no demasiado conocido (o al menos no lo son para mi, dentro de mi gran incultura). Y tratan temas de lo más variopintos, aquellos a los que no solemos dar importancia, pero que cuando leemos sobre ellos despiertan nuestra curiosidad ( y más la mía, considerando lo poco que le cuesta salir de entre sus sábanas)
Así, el otro día, ojeando uno de los periódicos que rondan sobre la mesa del comedor del trabajo descubrí “una contra”, que a mi, me llamó bastante la atención.

“Qué es el sueño?
Es una conducta de inactividad en la que uno pierde la conciencia. Es una inconciencia periódica, reversible y necesaria para la vida, distinta del coma. Pero no sabemos ni porque ocurre, ni porque se producen la mayoría de trastornos relacionados con el sueño.”

Casi un 25% de la población no dedica al sueño el tiempo que se considera necesario para la mayoría. Muchos médicos explican en esa alteración el constante aumento de la obesidad. La segregación cíclica de las hormonas se regula cuando estás dormido, incluidas las que regulan el nivel de azúcar en la sangre o las sensaciones de hambre y saciedad. Si necesitas dormir 8 horas diarias y dispones solo de 4, el ciclo hormonal se altera y el cerebro no detecta si estás saciado de comer, con lo que necesitas más comida para percibir que tienes suficiente. El cerebro necesita el sueño para funcionar bien.

Si duermes menos de lo que necesitas estás más impulsivo, desinhibido e imprudente. Pierdes capacidad de entender. Y se reduce la memoria que exige esfuerzo, no la de cosas banales. Durante el sueño, los procesos que has aprendido se reorganizan y distribuyen en el cerebro, de forma que al día siguiente la persona sabe un poco más de aquello que aprendió.

Los insomnes estresados suelen ser personas muy nerviosas que no logran aparcar sus problemas para que el cuerpo se enfríe y duerma. El insomne al día siguiente no tiene somnolencia, su metabolismo esta siempre acelerado, día y noche, pero no rinde.

Cada día me sorprendo más con las pequeñas cosas. Uno no se plantea porque duerme, simplemente por que tiene sueño, o porque necesita descansar. Casi al contrario, parece que la gente se vanaglorie de vivir diariamente durmiendo pocas horas. Yo misma me gané la fama de
no dormir…
Así que intentaré dormir más, a pesar que esto suponga hacer menos cosas despierta, con la lista de cosas que quiero hacer!
Pero todo a su tiempo y a darle a todo la importancia que se merece… y dormir, y hacerlo bien tiene la suya… (no sé si lo debería decir muy alto porque sé de muchos que me van a soltar el… ya te decía yo, si dormir 12 horas seguidas no puede hacer mal a nadie…)
Venga chicos, dulces sueños…

Abraçades

Un dels meus petits propòsits per aquest 2009 és reivindicar abraçades.
Poc abans de Nadal, al local, vam fer un « Taller d’eròtica ». Tot i que el nom pot semblar… diguem-ne atrevit, no era res més enllà que fer uns exercicis per mostrar la importància del contacte físic, dels sentits, del fet de fer les coses a poc a poc i gaudint-ne.
Un dels exercicis era tapar-se els ulls...i deixar-se fer. No penseu malament, simplement, mentre tu estaves dret amb els ulls tancats escoltant una música la mar de tranquil•la, altres membres del grup t’agafaven la mà, et bufaven al coll, t’acariciaven els cabells, o et feien una abraçada. És curiós sentir com d’important és el contacte físic.
Sovint, considerem els petons com a mostres d’afecte... jo per aquest 2009 vull reivindicar abraçades. Crec que són més tranquil•les, més intenses, poden ser tot lo llargues que les necessitis i poden dir moltes coses. És un gest simple, que diu molt i que, com a mínim a mi, em fa sentir molt i molt bé.
Buscant per Internet, he llegit també que una abraçada potencia els vincles, millora l'estat d'ànim i actua com un agent antiestrès (això és una indirecta per a tots aquells que dieu que sóc una estressada de la vida...jo puc posar de part meva però tots vosaltres em podeu ajudar!!!). A nivell mèdic, afavoreix l'alliberació d'una hormona anomenada oxitocina, que és preventiva contra el càncer, segons asseguren els experts (fixa’t!!) L'abraçada també ha demostrat ser beneficiosa per a la salut càrdiovascular. Així doncs, podem considerar-la com a part d'una medicina revolucionària per al S.XXI: gratuïta i sense efectes secundaris!!! (el que jo us digui, que més abraçades, o com els hi dic jo... més axuxons!)
Així, amics, demano als reis (que per cert passen demà i jo ja estic enllustrant sabates...) que el 2009 em porti un munt d’abraçades que suposin moltes altres coses.
I de pas us aviso, que si aquest any 2009 tenim més roce... no us espanteu, tan sols és un dels meus bons propòsits!
Sigueu bons, i demà a dormir aviat...que venen els reis!